Vaig anar directament al gra, per que pense que són coses que hi ha que pensar sobre elles:
1) Quan fages una cagada, difumina i reparteix la culpa entre tots, encara que la responsabilitat siga teua: és una de les principals coses que un mal company i mal professional té que fer. Hi ha que tindre en compte la premisa de que tu mai la cagues, la caguen els demés, i si la cagues tu, hi ha que repartir la merda per a tots, tot per a no assumir la responsabilitat.
2) Si hi ha que depurar més encara la responsabilitat, la culpa es de l’altre: seguint en el cas d’avans, com la culpa no será mai teua, si et demanen que depures, sempre dirás, que la culpa es de l’altre, encara que el plantejament siga absolutament absurde.
3) Tu eres el puto amo, el que mes sap, el “number one”: siga el que siga la grandaria i la importància de la cagada, aixó no ho oblides, la qual cosa redunda sobre els dos punts anteriors. Açò ho dic per que ni se t’ocurrisca pensar que la culpa no és del demés.
4) Sigues proactiu en divulgar la teua NO culpa en la cagada i si pot ser implicant a l’altre: posant inclúes exemples que l’incriminen, inventades o no, i fent referències a que l’altre no té ni puta idea, que tindrá que anar a aprendre i coses similars, encara que sàpigues que es 20 vegades millor que tú. La imatge és important, i ja saps, calúmnia que algo queda.
Estes són les coses que se m’han ocurrit sobre este tema. La veritat, no se si he descrit un mal company o un autèntic fill de puta, pero vaja, no deixa de ser la reflexió, al menys, del que NO hi ha que fer…, s’entenia ja des del principi, no? 😉
No se, per si te val, jo te diria que tingueres en compte les seguents reflexions, per si te valen:
1) Tio, si tu fas alguna cosa d’estes, si et dones per al.ludit, per favor, reflexiona i no ho fages…., on está si no el límit d’escomençar inclús a ser una mala persona?
2) A vore, si tu complixes sistemàticament els punts de dalt, i un dia d’estos et rebenten la cara, tio, al menys no poses cara de sorpresa, tu que esperaves?
3) A la vida hi ha més dies que llonganises, temps suficient per arreplegar el frut del que es sembra, no et quede cap dupte d’aixó, està clar?.
4) Dormir be es molt important, rejuveneix la pell i te fará viure molt millor. El no complir cap dels punts de dalt està directament relacionat amb la capacitat per a dormir (o deuria d’estar-ho).
I en fi, no deixa de ser una reflexió en veu alta, que igual a d’algú li pot servir i a altres…, ni sabrán de que collons estic parlant…, però ahí queda, ale!
13 de febrer, 2008 at 8:27 am
Pensament, reflexió…diga-li com vullgues però és la manera d’actuar a les grans multinacionals. El més important es difufinar una “cagada” i trobar un possible culpable, a ser possible de l’altra banda del món. Quan a un problema no li trobes sol·lució, el millor és sempre escalar-lo (to scale). Sempre quedaras com un home i aquella nit podras dormir tranquilament. No intentes mai resoldre tots els problemes tú sol perquè, dues coses:
a) Tindras la mateixa nómina
b) Tindras el doble de treball i altres estaran tot el dia a googleland.