Hi ha gent que l’aplegada del dilluns pot ser angoixós, per que clar, és el dia que escomencen a treballar. A mi no em produeix aixó, jo el que sent és verdadera emoció, de suspens, de, de, de.., no se com diro… d’aventura. I és que, clar, vaig amb el metro absolutament tots el dies, i no saps mai l’aventura en la que et pots trobar envoltat, per que, encara que no tots el dies, de tant en tant, en pots viure una de bona.
Hui sense anar mes llunt, n’hem viscut una èpica, d’una duració de unes dos horetes. Com altres vegades, quan faig tart al de les 8:47, he anat per agafar el semidirecte de les 8:01. Ja m’he mosquejat quan sentia els pitos de la policia local que estava dirigint el tràfic per que les barreres estaven baixades del pas nivell (ahí ja deuria d’haver-me donat compte del tema i haver-me pirat a per el cotxe), però no he fet massa cas.
Quan he fitxat, m’ha mosquejat la quantitat de gent inusual, típica d’acumulació de retards, però he pensat que igual tot lo mon volia agafar el semidirecte. Quan he anat a retrovar-me amb el meu company de viatge Ernesto, com cada matí que agafe el semidirecte, m’he adonat que els semàfors tampoc teniem llum, i clar, ahí és quan ja he pensat que hui podia ser un d’eixos dies que tindria algún problemeta per anar a treballar.
La gent no estava massa calenteta, sobre tot per que encara no feia massa rato, ni tampoc massa fret, i respecte al horari del semidirecte, tampoc era massa retard. Després m’he enterat que hi havia gent des de les 7:15 que no havia pogut pujar al tren pel mateix problema.
De repent la llum dels semàfors es posa en roig, la qual cosa significa que l’energia elèctrica s’ha reestablert. Al poc, la llum del tren, uns 10 o 12 minuts sobre el horari del semidirecte. L’aposta en estos casos que solem fer els que estem a l’andana és si encara serà semidirecte o si l’haurán transformat “al vol” en un “normal”. A mi em beneficia que siga “normal”, i si, hui la sort m’ha beneficiat o això creia jo…
Hem pujat tota la colla que estavem, que ja sols nosaltres, debut als retards acumulats, hem reblit el tren fins no poder sentar-se algunes persones, i aixó ja sols en benaguasil 2n, i hem començat la marxa. Quan estaven a 100 metres de Benaguasil 1er, de sobte es para el tren, pero amb una frenada que ni Fernando Alonso en la primera curva de Montmelo junt a Felipe Massa en el campionat passat, i es para totalment.
Quan ja estavem un rato parats, i ningú sense dir-mos res, s’en va la llum i ens quedem a fosques dins i pense com l’acudit aquell “ara si que hem aplegat“. Entre la gent hi havia de tot, gent que es ria, i gent que estava supercalenteta. Una dona, en concret s’ha posat a pegar canya a tota pastilla sobre el servici i tal. Segurament igual esta dona no ha posat mai una reclamació però ahí estava pegant canya i com si tinguera la culpa el pobre revisor o el conductor. Jo soc de l’opinió que les paraules no valen per a res, hi ha que escriure i registrar i posar reclamacions, si no tot el que es diu es pert i pareix que el servici no tinga mai cap problema cosa que no seria certa. La mala sort l’ha tingut un dels pocs passatgers habituals de tots els dies que casualment treballa a FGV que justet li ha parat la dona davant…, pobre, sense poder dir res, s’ho ha tragat tot.
Total, finalment ha vingut altre tren, ens ha engantxat sense que apenes ens donarem compte, i ens ha portat fins a Benaguasil 1er, on ens han dit que teniem que baixar i canviar de tren, cosa que hem fet a tota pastilla, ja que també la resta de gent que estava a l’andana de l’altra banda, també venia volant. Hem eixit tota la gent per una única porta (no se si ja seríem 150 persones o per ahí, no se) i ens hem anant acomodant al nou tren.
He pensat, ja está, ara es normalitzará tot, i aplegarem en 25 minuts. No!!!, no ha sigut així, ja que el tren avariat, l’estavem remolcant nosaltres, a la qual cosa si li sumes el sobre pes de la quantitat de gent que anavem, feia que el tren anara molt mes lent de lo normal.
Aixó eren sobre les 9:15 mes o menys, i no ha sigut fins les 9:55 que no he pogut baixar a la meua parada habitual, es a dir, hora i mitja de retard, dos hores després d’haver eixit.
I esta ha sigut l’aventura de hui, si be tinc que dir, que no es habitual retards tan catastròfics i que aparentment, ha sigut degut a un problema al transformador que hi ha a Benaguasil 1er (quan hem pasat estaven els de Iberdrola per allí que haurien acabat d’arreglar el problema).
Sincerament, este tipus de problemes no em molesten tant, ja que son avaries que pareixen de causa major (faltaria vore si esta averia es per culpa d’una falta de mantenimient preventiu correcte o no). A mi em molesten prou mes els incompliment d’horaris o supresió de trens sense cap avís, i també tinc que dir, que no m’ha agradat massa que no ens donarem cap explicació, siguent que, els principals afectats som els usuaris. També és cert que els empleats, conductor i revisor, també es posen prou nerviosets en estes situacions, per que també hi ha gent que els pega canya a ells injustificàdament al meu entendre.
En fi, demá més, a vore si tenim més sort, i podem disfrutar d’un servici totalment normal…, es a dir, amb un retard de com a màxim 5 minuts…
14 de gener, 2008 at 3:44 pm
Tots deuriem d’entendre que quan hi ha una avaria tan bèstia només cal lamentar-se de la mala sort que hem tingut de coincidir amb ella.
Estic també amb tú que molesta molt més que ningú t’explique res quan hi ha una alteració, siga de 20 minuts o de 4 hores i mitja. En moltes situacions com aquesta, els fulls de rerclamació mai són a l’abast del consumidor.
14 de gener, 2008 at 7:20 pm
Els fulls de reclamació sempre están a l’abast del consumidor, però sols a les estacions, i sols de persona en persona, ja que sols hi ha un bloc.
Es per aixó que el nombre de reclamacions no es representatiu, ja que si tot lo mon que volguera posar una reclamació tinguera temps i mitjans per a fer-ho, hi haurien moltes mes.
Jo les pose, no per donar pel cul, si no per que vull facilitar la informació per que milloren el servici. Les reclamacions són per a millorar el servici.
Per altra banda, les coses de força major, son poques. Lo fotut son els retards i a voltes, possibles averies, que espere no siguen per un deficient manteniment.
La falta d’informació, es absolutament sempre intol.lerable, i aixó si que és una cosa que hem sofrit hui.
😉