I és que escric molt menys del que volguera. Tindré que escriure menys tros i mes sovint, per que trobar un momentet per a escriure no és fàcil, i per altre lloc, és una necessitat per a mi. Tal volta porte massa coses, igual és això, però ja he fet tria de les que puc prescindir.
El que tinc que fer és organitzar-me millor, ser mes rigurós amb la meua organització, ser mes productiu si cal, però be, ixa deu ser la meua tendència. Això si, els caps de setmana son genials, m’ho pase molt be amb la familia, no puc negar que estic en un moment molt feliç, molt…
Ara tinc que posar-me a estudiar seriosament, ja que tinc dos parcials…, (si, l’altre hobby que tinc d’estudiar la carrera de psicologia). En fi, lo dit, curtet, pero sovintet…
5 de maig, 2008 at 10:08 am
I es que, ni per a un vellet centenari de ment inquieta, la vida es prou llarga. I tu eres un d’ells… No se si aplegaras a cent anys però no dupte per a res que eres de ment inquieta. Ale, ale seguix aprofitant eixe be escàs.
5 de maig, 2008 at 10:11 am
Jajajja, quanta raó tens, i saps el que et dic? tinc que seguir així, ja que crec que el dia que jo no siga així, malament…, no puc evitar-ho, però això si, se molt be el que es important per a mi, i el que m’agrada, ho tinc molt clar, no ho dubtes 😉
18 de juny, 2008 at 11:45 am
Ja te para bé tornar a escriure algo. A vore si t’animes un poc i te fiques a teclejar lo que passa per el teu cabet.