Els dies d’aire, molt tipics de finals de la tardor i també de part de l’hivern, son tal volta els dies mes molestos i desagradables si a l’oratge ens referim. Però ara, a més de desagradables, son també inquietants…

I és que al soroll del vent que fa moure persianes, fils d’estendre, contenidors de fem i altres coses, ara se li afegix una especie d’alarma, com si fora el “anti-robo” d’un cotxe, o el de una surcursal bancaria, que escomença a sonar, i al moment deixa de sonar, per a tonar a sonar al següent colp de vent.

La pregunta del milió es, d’on vindrà eixe soroll?, i el mosqueig augmenta quan et dones compte que ve de les grues que están plantades, tot magestuosses, al costat de ta casa. Ràpidament entens que és una alarma que indica que està superant-se algún umbral de seguretat, però que tu no coneixes, i tampoc saps l’efecte que pot tindre el no considerar-lo.

Clar, a l’obra no hi ha ningú, la grua es meneja a la seua bola, la caixa de ferramentes penjada a ella (si, és una pràctica habitual per a que no els furten les ferramentes a l’obra) pega colps a voltes contra la grua, i la següent cosa que fas es mesurar mentalment la distancia que hi ha de la grua a ta casa, i la llargaria de la grua, cosa per a la qual, et dones compte ràpidament que algunes porten marcat en trams de 10 metres, glup!…

Repases els cálculs varies vegades, i aplegues a la conclusió que, encara que és difícil, si caiguera, hi ha possibilitats que aplegara a ta casa. I penses que pot caure, per que si no, per a que posar una alarma?, que per cert, a la qual no fa cas ningú. Intentes tranquilizar-te, revises la prensa…, no troves noticies d’altres grues caigudes, per tant no es habitual, a més, ningú está mirant res de la grua, tot deu estar segur…, o no.

El cabet va pegant voltes, i els calculs que fas et mostren que l’habitació dels nanos està a l’alcanç de la grua. Aixó es un risc inassumible. Prens mesures ràpidament…, tot lo mon a dormir a l’habitació mes llunyana, es adir, a la nostra de matrimoni. Eixe dia, l’habitació de matrimoni és com la dels Germans Marx…, menuda revolució. Esperem que pare pronte el vent o que acaben les obres, o que l’alarma no tinga ningún sentit…, pero si no el té, i ningú li fas, per a que tindre una alarma que diu continuament “aiaiaiiii, que vaig”?. En fin.., segur que no soc l’unic que li pasa algo semblant.