Entre les diferents aficions que tinc, es troben també la Meteorologia i la Astronomia. El que vull contar no es que estiga relacionat directament, però si té que vore en que requereix d’observació com a la meteorologia i l’astronomia així com un poc de curiositat.
Com tots sabreu, existeix el que podriem anomenar un “gran satèlit” pegant-li voltes a la terra, i no, no estic parlant de la lluna, construit pels humans en diferents fases, i que sempre té astronautes dins. Es tracta de l’Estació Espacil Internacional. Com es pot vore a aquesta web, inclús es pot vore la posició de l’estació en temps real, la qual cosa dona una idea de la velocitat que porta.
És l’ISS, que és com també s’anomena. El que no tot el mon sap és que, vaig certes circunstàncies, l’ISS, és visible des de la terra.
Per a poder-la observar sols hi ha que ser un poc curios, saber quan va a passar, en quina direcció i a quina altura mes o menys (en graus). Aixó es pot vore a la propia web de l’estació, en l’apartat de “pasos visibles“.
En concret, per a la ciutat de València, es pot vore en este enllaç.
També es pot calcular per mig d’aquesta web de la NASA a aquest enllaç i com ya he dit, la posición en temps real, es pot vore a la web de la propia estació.
¿Com sabras que estas vegent l’Estació Espacial?
Hi ha que tindre en compte que, després de la Lluna, quan es visible, es l’element mes visible que existeix. Partint sempre que, es considerará visible quan siga ilumintat pel sol, estant este ocult, es a dir, uns 30 o 40 minuts després de pondres o abans d’amaneixer. La visió que es té de l’estació és la de com si foren les llumns d’un avió, on el que notes es que ixe avió va prou de presa i en canvi no fa gens de soroll. Pensa que, normalment en dos minuts ha creuat tot el cel visible d’on estigues. També hi ha que tindre en compte que el pas de l’ISS sobre l’horitzó deu ser per damunt del 5 graus, ja que a menys altura, les turbulències de la terra no ens permetran vore res.
Val, pot ser no siga gran cosa, però a mi no em deixa de fascinar-me el pensar que eixe aparell està a 400km d’altura, que ha sigut el frut d’anys de tecnologia i inversions milionaries i una bona oportunitat per a explicarlos als nanos que el mon no deu vores igual des d’ahí dalt, que les fronteres dels mapes, no estan pintades quan es mira des d’allí, que hi ha que tindre amplitut de mires i que realment, al mon, som prou insignificants.