Vaig anar directament al gra, per que pense que són coses que hi ha que pensar sobre elles:

1) Quan fages una cagada, difumina i reparteix la culpa entre tots, encara que la responsabilitat siga teua: és una de les principals coses que un mal company i mal professional té que fer. Hi ha que tindre en compte la premisa de que tu mai la cagues, la caguen els demés, i si la cagues tu, hi ha que repartir la merda per a tots, tot per a no assumir la responsabilitat.

2) Si hi ha que depurar més encara la responsabilitat, la culpa es de l’altre: seguint en el cas d’avans, com la culpa no será mai teua, si et demanen que depures, sempre dirás, que la culpa es de l’altre, encara que el plantejament siga absolutament absurde.

3) Tu eres el puto amo, el que mes sap, el “number one”: siga el que siga la grandaria i la importància de la cagada, aixó no ho oblides, la qual cosa redunda sobre els dos punts anteriors. Açò ho dic per que ni se t’ocurrisca pensar que la culpa no és del demés.

4) Sigues proactiu en divulgar la teua NO culpa en la cagada i si pot ser implicant a l’altre: posant inclúes exemples que l’incriminen, inventades o no, i fent referències a que l’altre no té ni puta idea, que tindrá que anar a aprendre i coses similars, encara que sàpigues que es 20 vegades millor que tú. La imatge és important, i ja saps, calúmnia que algo queda.

Llegir mes »

Hi ha gent que l’aplegada del dilluns pot ser angoixós, per que clar, és el dia que escomencen a treballar. A mi no em produeix aixó, jo el que sent és verdadera emoció, de suspens, de, de, de.., no se com diro… d’aventura. I és que, clar, vaig amb el metro absolutament tots el dies, i no saps mai l’aventura en la que et pots trobar envoltat, per que, encara que no tots el dies, de tant en tant, en pots viure una de bona.

Hui sense anar mes llunt, n’hem viscut una èpica, d’una duració de unes dos horetes. Com altres vegades, quan faig tart al de les 8:47, he anat per agafar el semidirecte de les 8:01. Ja m’he mosquejat quan sentia els pitos de la policia local que estava dirigint el tràfic per que les barreres estaven baixades del pas nivell (ahí ja deuria d’haver-me donat compte del tema i haver-me pirat a per el cotxe), però no he fet massa cas.

Llegir mes »

Si, així mes o menys ho sent jo: els nanos ja van a escol.la, els mestres amb les seues vacacions eternes també, hem mini-saboretjat algo els reixos, ja quasi ens hem recuperat de les conseqüencies de les fartaes i irremediablement, hem tingut que agafar els nostre benvolgut “trenet” que hui, ha sigut…, puntual!!!

Tinc algunes idees, que aniré contant en altres posts, sobre les coses que crec que pasarán, en grans linies durant este any, però de moment, tot i que la cojuntura econòmica no pinta be, de moment pinta be: els reixos han vingut carregats (m’han deixat un baix, me caguent tot, em dec d’haver portat prou be!! ) i he disfrutat molt amb la familia.

Llegir mes »