Arxiu del mes de: desembre, 2007

17
des


Via meneame em trove este artícle, el qual la veritat, no se per qué, em sent prou identificat en quan al que jo pense sobre aquest tema, independentment de la ideologia política (que ara pareix que si tens una opinió sobre una cosa es com si fores afí a un partit, i si en tens altra eres afí a altre, no es pot ser objectius collóns?).

Porte molt de temps sentint parlar de canvi climàtic, que cada volta fa més calor, que es suposa que els canvis de temperatura cada volta seràn més extremats i la veritat és que jo no ho acabe de voreu clar.

Llegir mes »

10
des

Els dies d’aire, molt tipics de finals de la tardor i també de part de l’hivern, son tal volta els dies mes molestos i desagradables si a l’oratge ens referim. Però ara, a més de desagradables, son també inquietants…

I és que al soroll del vent que fa moure persianes, fils d’estendre, contenidors de fem i altres coses, ara se li afegix una especie d’alarma, com si fora el “anti-robo” d’un cotxe, o el de una surcursal bancaria, que escomença a sonar, i al moment deixa de sonar, per a tonar a sonar al següent colp de vent.

La pregunta del milió es, d’on vindrà eixe soroll?, i el mosqueig augmenta quan et dones compte que ve de les grues que están plantades, tot magestuosses, al costat de ta casa. Ràpidament entens que és una alarma que indica que està superant-se algún umbral de seguretat, però que tu no coneixes, i tampoc saps l’efecte que pot tindre el no considerar-lo.

Clar, a l’obra no hi ha ningú, la grua es meneja a la seua bola, la caixa de ferramentes penjada a ella (si, és una pràctica habitual per a que no els furten les ferramentes a l’obra) pega colps a voltes contra la grua, i la següent cosa que fas es mesurar mentalment la distancia que hi ha de la grua a ta casa, i la llargaria de la grua, cosa per a la qual, et dones compte ràpidament que algunes porten marcat en trams de 10 metres, glup!…

Llegir mes »

5
des

Veritats com a punys

Autor: Luismi

Mira el post de Victor Pedros de ahír, m’ha vingut a la memoria els vídeos memorables de Don Emilio Calatayud, al qual jo li pose el “Don” davant, encara que siga incorrecte en valencià, per que quede clar l’admiració i respecte que li tinc a este home per dir les coses tan clares, fàcils i directes. D’alguna forma ve a respondre, si no tota, part de la pregunta que ens deixa al final del seu post. Que disfruteu ;-)


1
des

Entre els grups que escolte sovint està des de no fa molt The Strokes. Són un grupo de New York que sonen molt be per al meu gust. Ací pose un video que a més a més em fa molta gracia la posada en escena, per que a voltes, al treball el dia a dia, es pot pareixer un poc al que pasa al video…, poc a poc escomença a sortir merda per tots els llocs, i al final del dia…, en fi, millor escolta la música i disfruta del video. ;-)