des
Els dies d’aire, molt tipics de finals de la tardor i també de part de l’hivern, son tal volta els dies mes molestos i desagradables si a l’oratge ens referim. Però ara, a més de desagradables, son també inquietants…
I és que al soroll del vent que fa moure persianes, fils d’estendre, contenidors de fem i altres coses, ara se li afegix una especie d’alarma, com si fora el “anti-robo” d’un cotxe, o el de una surcursal bancaria, que escomença a sonar, i al moment deixa de sonar, per a tonar a sonar al següent colp de vent.
La pregunta del milió es, d’on vindrà eixe soroll?, i el mosqueig augmenta quan et dones compte que ve de les grues que están plantades, tot magestuosses, al costat de ta casa. Ràpidament entens que és una alarma que indica que està superant-se algún umbral de seguretat, però que tu no coneixes, i tampoc saps l’efecte que pot tindre el no considerar-lo.
Clar, a l’obra no hi ha ningú, la grua es meneja a la seua bola, la caixa de ferramentes penjada a ella (si, és una pràctica habitual per a que no els furten les ferramentes a l’obra) pega colps a voltes contra la grua, i la següent cosa que fas es mesurar mentalment la distancia que hi ha de la grua a ta casa, i la llargaria de la grua, cosa per a la qual, et dones compte ràpidament que algunes porten marcat en trams de 10 metres, glup!…
El meu nom es Luis Miguel Fuertes de la Cruz i este es el meu raconet a Internet on escriuré sobre les coses que me interesen, com son el meu poble