gen
Hi ha gent que l’aplegada del dilluns pot ser angoixós, per que clar, és el dia que escomencen a treballar. A mi no em produeix aixó, jo el que sent és verdadera emoció, de suspens, de, de, de.., no se com diro… d’aventura. I és que, clar, vaig amb el metro absolutament tots el dies, i no saps mai l’aventura en la que et pots trobar envoltat, per que, encara que no tots el dies, de tant en tant, en pots viure una de bona.
Hui sense anar mes llunt, n’hem viscut una èpica, d’una duració de unes dos horetes. Com altres vegades, quan faig tart al de les 8:47, he anat per agafar el semidirecte de les 8:01. Ja m’he mosquejat quan sentia els pitos de la policia local que estava dirigint el tràfic per que les barreres estaven baixades del pas nivell (ahí ja deuria d’haver-me donat compte del tema i haver-me pirat a per el cotxe), però no he fet massa cas.
El meu nom es Luis Miguel Fuertes de la Cruz i este es el meu raconet a Internet on escriuré sobre les coses que me interesen, com son el meu poble