Per cert, hi ha altres cançons que també es poden vore. A més, investigant he vist la web del Padre Jony, on es pot aconseguir mes informació, i es pot vore que es el impulsor d’una fundació que es diu “Provocando la Paz”, en fi, com es pot vore, les coses es poden fer d’altra forma. Apliquem-se el cuento tots, a totes les nostres facetes de la nostra vida.

Altres:

• http://www.youtube.com/watch?v=PZou1NCVEcs&feature=related

Images of Earth from Planetary Spacecraft

La veritat és que quan veus estes coses et dones compte de moltes coses, com per exemple lo xicotets i insignificants que som, de lo vulnerables que som també, de com es possible de que en tant poc de tros, pogam ser capaços de tindre tants conflictes i desigualtats, de lo dificil que és poder ja no anar d’un planeta a altre, que ja és dificil, si no anar inclús a un habitable…, i així i tot, el poc que ens importa destruir el nostre planeta construÏnt de forma indiscriminada, consumint cada volta mes, sense compatiblitzar per a res la natura a la vida diaria.

La veritat, a voltes la gent deuria de vore estes fotos i fer-se unes quantes preguntes, i també de tant en tant, per a refrescar tampoc vindria malament mirar a través d’un telescopi les coses que hi ha allá dalt, així, tal volta, i encara que siga paradògic, pot ser que ajude a pensar per les coses que no fem massa be ací a la Terra i que pot ser podriem canviar entre tots.

Porte molt de temps sentint parlar de canvi climàtic, que cada volta fa més calor, que es suposa que els canvis de temperatura cada volta seràn més extremats i la veritat és que jo no ho acabe de voreu clar.

Quan ens parlavem de la capa d’ozó i ens ensenyaven aquelles fotos de colorets, on es mostrava com la capa d’ozó havia amainat una animalada en el polo nord, unes voltes augmentava, altres disminuia…, i d’allò pareix que ara ja no es parla, ja no es diu res. Ara hi ha gent que diu que, d’alguna manera, eixes fluctuacions són normals. En aquella època recorde també que es va traure productes que no estigueren embasats en aerosols, ja que el gas que es posava era el que podia destruir la capa d’ozó.

Ara tot el mon està parlant del canvi climàtic, fent mil coses, perque clar, el canvi climàtic és debut als gasos d’efecte hivernacle, i ale!!, els polítics s’han apuntat al carro d’utilitzar-ho com argumentari de venda per a posar-se els primers en dir al mon que ells volen i cuiden la natura i tal. A mi no em pareix mal, obviamente que es cuide la natura i que s’emitisquen menys gasos d’efecte hivernacle (com diguem quan juguem al truc, tota pedra fa paret), el que no m’agrada és que s’utilitze com escusa barata per a fer campanya, en un sentit o en altre.

La natura, hi ha que tindre cura d’ella independentment de tot, almenys les coses que podem controlar. Altres, com las influencia del sol i altres coses, no les podrem controlar, i tal volta, també expliquen, com comenta en l’article, algunes coses que ara mateixa no están molt ben demostrades, i que si, en certa manera, podrien estar maninpulades per altres lobbys i grups de interés.

Qui sap, igual, va i resulta que aquest home té raó, i pasa com a l’argument del joc BattleField 2142, i tenim una glaciació. Quasi m’imagine la situació, on ara països lluïten per el petroli, tal volta en eixos moments, les potències lluïtarán per poder tindre una zona on emigrar…, qui sap, igual és una possibilitat que ja se está considerant a alguns països, i alguns posicionaments a l’Orient Mitja, són.., tal volta…, algo més que un intent d’implantar la… democracia?

Els dies d’aire, molt tipics de finals de la tardor i també de part de l’hivern, son tal volta els dies mes molestos i desagradables si a l’oratge ens referim. Però ara, a més de desagradables, son també inquietants…

I és que al soroll del vent que fa moure persianes, fils d’estendre, contenidors de fem i altres coses, ara se li afegix una especie d’alarma, com si fora el “anti-robo” d’un cotxe, o el de una surcursal bancaria, que escomença a sonar, i al moment deixa de sonar, per a tonar a sonar al següent colp de vent.

La pregunta del milió es, d’on vindrà eixe soroll?, i el mosqueig augmenta quan et dones compte que ve de les grues que están plantades, tot magestuosses, al costat de ta casa. Ràpidament entens que és una alarma que indica que està superant-se algún umbral de seguretat, però que tu no coneixes, i tampoc saps l’efecte que pot tindre el no considerar-lo.

Clar, a l’obra no hi ha ningú, la grua es meneja a la seua bola, la caixa de ferramentes penjada a ella (si, és una pràctica habitual per a que no els furten les ferramentes a l’obra) pega colps a voltes contra la grua, i la següent cosa que fas es mesurar mentalment la distancia que hi ha de la grua a ta casa, i la llargaria de la grua, cosa per a la qual, et dones compte ràpidament que algunes porten marcat en trams de 10 metres, glup!…

Repases els cálculs varies vegades, i aplegues a la conclusió que, encara que és difícil, si caiguera, hi ha possibilitats que aplegara a ta casa. I penses que pot caure, per que si no, per a que posar una alarma?, que per cert, a la qual no fa cas ningú. Intentes tranquilizar-te, revises la prensa…, no troves noticies d’altres grues caigudes, per tant no es habitual, a més, ningú está mirant res de la grua, tot deu estar segur…, o no.

El cabet va pegant voltes, i els calculs que fas et mostren que l’habitació dels nanos està a l’alcanç de la grua. Aixó es un risc inassumible. Prens mesures ràpidament…, tot lo mon a dormir a l’habitació mes llunyana, es adir, a la nostra de matrimoni. Eixe dia, l’habitació de matrimoni és com la dels Germans Marx…, menuda revolució. Esperem que pare pronte el vent o que acaben les obres, o que l’alarma no tinga ningún sentit…, pero si no el té, i ningú li fas, per a que tindre una alarma que diu continuament “aiaiaiiii, que vaig”?. En fin.., segur que no soc l’unic que li pasa algo semblant.